VALORACIÓ FINAL. CONSTRUINT CONEIXEMENT

En aquests moments hem arribat al final de l'assignatura i és hora de fer una reflexió final sobre els aprenentatges adquirits. En els primers moments d'estudi de l'assignatura partíem amb un grau de motivació bastant elevat ja que la temàtica sobre interculturalitat ens era bastant interessant a tots/es, però crec que la clau ha estat en la metodologia de treball. La riquesa dels mètodes emprats han permès que el grau de motivació i interès anés creixent a mida que passaven els dies. Aquesta ha estat una de les assignatures que més m'ha permès no tan sols profunditzar en el meu coneixement, sinó en el coneixement que anaven adquirint els meus companys/es. A través dels blogs hem creat multitud de finestres, gràcies a les quals hem pogut observar i enriquir-nos del treball realitzat a nivell grupal i també a nivell individual.

D'altra banda dir que les WQ han estat una gran descobriment per a mi. Fins al moment mai havia sentit parlar d'elles. Ara no tan sols les conec sinó que sóc capaç de poder dissenyar-ne una i aplicar-la amb qualsevol grup d'alumnes o professors/es amb els que pugui treballar en un futur.

Per concloure comentar que hem aconseguit entre tots/es demostrar la riquesa de coneixements que ens poden oferir tant els mètodes presencials com els virtuals; així com la rellevància que té que el coneixement es construeixi amb investigació, observació i esperit crític davant les realitats que ens ofereix la societat en la que vivim i convivim.

VALORACIÓ DE RECURSOS PER A LA INTERCULTURALITAT

Una de les propostes de WQ que més m’ha agradat és: I tu què creus? Estereotips als centres educatius? Per tal de dur a terme un programa intercultural fort a les escoles hem de començar a treballar el tema dels estereotips i prejudicis en primer lloc amb el professorat. Aquest col.lectiu és el primer que s’ha de formar i s’ha de conscienciar del conflicte que poden generar les falses creences i els falsos coneixements sobre una determinada ètnia. Per tant m’ha semblat molt encertat tant la temàtica seleccionada com els destinataris. D’altra banda utilitza tant un format com un llenguatge molt senzill i directe que facilita la comprensió dels objectius que pretén la WQ i de les activitats que caldrà realitzar per aconseguir-los. Aquestes últimes són molt variades i posen a debat molts dels prejudicis que a diari circulen en la societat. També s’agraeix l’ampli ventall de recursos de la xarxa que ens faciliten per tal d’ampliar els nostres coneixements sobre el tema. A més a més cal dir que aquesta WQ es podria també destinar al treball amb els alumnes de la ESO.

Una altra proposta de WQ que m’ha semblat molt interessant és la titulada: com tracten la interculturalitat les sèries de televisió? Sens dubte les sèries de TV tenen un gran poder de atracció i convissió davant els adolescents i resulta força interessant poder analitzar com tracten certes temàtiques d’actualitat social i quina influència tenen en el públic al que van destinades.
Cal destacar a més a més de la riquesa de continguts que presenta la WQ, el fet que es basi en un model crític. Les característiques de la nostra societat està potenciant que els joves es posicionin davant els temes conflictius en una postura còmoda i de poc intervencionisme. Són totalment acrítics davant molts temes que els repercuteixen directament. Per aquest motiu em sembla molt bé que a través del treball que es proposa s’ensenyi a l’alumnat a ser crític davant aquells temes socials que els afecten directa o indirectament; com a membres de la societat que són s’han d’implicar i participar activament.

VALORACIÓ DE LA PAC 2 I LA PAC 3. IMMERSOS EN EL MÓN WQ

Les PAC 2 i 3 han estat una excel.lent oportunitat per conèixer el recurs educatiu de la WQ. He de reconèixer que fins aquest moment desconeixia l’existència d’aquesta tipologia d’eines didàctiques.
La PAC 2 m’ha permès aprendre a dissenyar una WQ i a saber quina utilitat i aplicabilitat pot tenir en el meu àmbit de treball tant ara com en un futur. Les possibilitats d’aquest recurs són inesgotables ja que tot i que presenta una estructura molt definida, les temàtiques a abordar poden ser infinites. Tant en el procés de recerca i selecció d’informació i en la posterior fase de disseny, he comprovat el gran potencial motivador que té tant per l’alumnat com per al professorat. La WQ és una eina molt senzilla d’utilitzar, molt pautada perquè et va guian constantment en el procés d’aprenentatge i capaç de despertar en l’aprenent un esperit d’investigació a partir dels materials webs que aporta.
La PAC 3 ha potenciat la recerca d’altres materials webs que també poden ser interessants treballar des de la perspectiva de la interculturalitat. La fitxa d’anàlisi ha estat una eina útil per a pautar la valoració del material. En aquesta ocasió he tornat a apostar per un material en format WQ que m’ha atret molt sobretot per la manera de tractar el debat social obert sobre el tema de l’ús del hijab a l’escola.
Aquesta dues PAC’s són un exemple de com podem integrar a les aules les NNTT i de quina manera podem ajudar als nostres alumnes a obrir els ulls davant la realitat social. En aquesta ocasió ens hem centrat en el tema de la interculturalitat, que no és aliè a molts altres temes, però hi ha multituds de realitats que es poden treballar a partir de la metodologia de treball apresa.

4. INFORME D'AVALUACIÓ DE MATERIAL EN LÍNIA PER A L'EDUCACIÓ INTERCULTURAL

El recurs intercultural en línia seleccionat, ha estat la webquest: "Noves mirades" dissenyada per Montse Torné alumna de la UOC. D'entre totes les WQ i pàgines web sobre interculturalitat que he consultat, he seleccionat precisament aquesta en primer lloc per la temàtica que tracta i en segon lloc per quin tractament li dóna a la informació. A l'hora de triar un recurs o un altre m'he fixat molt en com es tractava el tema de la interculturalitat si d'una manera profunda buscant el rerefons de conceptes, actituds, sentiments, etc. o bé només fent un itinerari pels diferents típics i tòpics conceptes.
La WQ "Noves Mirades" tal i com el seu nom indica, representa un espai on totes les mirades, reflexions i opinions hi tenen cabuda. Un altre criteri que he emprat a l'hora de la tria ha estat el grup destinatari. La PAC 2 (WQ: ¿Quién eres, quién soy?) va tenir com a protagonistes els alumnes de primer cicle d'ESO, de manera que volia en aquesta ocasió posicionar-me en el costat contrari, és a dir, en la formació dels propis docents. De fet una de les funcions que el psicopedagog/a des del Departament d'Orientació dels IES pot desenvolupar, és la de assessorar i formar al professorat; per tant, l'estudi i anàlisi d'aquesta WQ em podria servir d'exemple d'una actuació formativa amb el professorat.
Montse Torné aconsegueix endinsar-nos en el debat de l'ús del hijab, de la mà del vídeo "Hijab" de Xavi Salas. Un vídeo que en escasos sis minuts de duració i amb les mínimes paraules i les imatges justes i precises, ens aboca de ple a la investigació, profundització i posterior debat sobre els prejudicis i estereotips enemics tots dos d'una educació intercultural plena. El vídeo representa un recurs tan complet i ric que fomenta per si sol el debat entre les diferents postures. En el meu cas escoltant el discurs de la directora m'ha provocat molts sentiments alhora tals com: impotència de no poder respondre i aturar l'actitud de la directora quan li parla a la noia, un sentiment de què està passant?, com pot ser que encara trobem docents que pensin d'aquesta manera?, necessitem noves mirades i nous replantejaments per aconseguir una educació justa per a tothom, on queda l'empatia?. Només cal dedicar-hi uns segons a observar l'expressió de la cara de la noia quan es treu el hiyab després de la pressió rebuda. La noia sembla que en lloc de treure's un mocador s'estigui despullant sensera. Tampoc ens hem de perdre l'escena quan la noia entra a la classe i coneix al seu grup de referència. Gairebé tots porten el cabell tapat d'una manera o una altra. Automàticament se'ns genera el dubte de: per què ells/es si tenen dret a portar gorres, diademes, felpes i la noia no pot portar el hijab? On són els criteris d'igualtat?
Una vegada visionat el vídeo es proposa al professorat participant que formin grups de quatre persones amb l'objectiu de realitzar un treball d'investigació sobre el tema tractat. El resultat final l'hauran d'exposar davant de la resta de grups de manera que comparteixin els coneixements adquirits i les conclusions a les que han arribat. La metodologia de treball dins de cada grup serà treballar per parelles de manera que es repartiran segons criteri de cadascú els rols de: organitzador/a-planificador/a i sintetitzador-recolzador. El grup haurà de treballar de manera virtual i utilitzant els materials aportats per la WQ tals com: els articles d'Abellán i Bañón (relacionats amb el debat social sobre l'ús del hijab) el vídeo de Xavi Sala, webs relacionades amb la temàtica i d'altres materials que s'aporten.
Una vegada explicats els criteris que s'han tingut en compte a l'hora de l'elecció del material en línea i en què consisteix aquest, s'especificaran els punts forts i febles que té.
Punts forts:
- Model seleccionat de WQ per pestanyes facilita l'accés a la informació.
- En els cinc apartats: introducció, tasques, procés, avaluació i conclusions distribueix d'una manera clara i concisa la informació aconseguint que el lector tingui clar què ha de fer en tot moment i què se li demana.
- Tant el llenguatge verbal, com el llenguatge visual (imatges, colors, graelles, subratllats) afavoreix que el lector mantingui la seva atenció i per tant facilita també l'aprenentatge.
- La metodologia de treball per grups, segueix una linia coherent respecte a com ha de ser el treball que els docents realitzin dins el claustre de l'escola. De manera que es fomenta la coordinació, la col.laboració i el treball cooperatiu entre ells.
- La selecció dels materials té com a clar objectiu atrapar l'atenció dels docents de manera que s'animin a endinsar-se de ple en la investigació.
- La riquesa dels materials recau tant en els continguts que tracten com en els diferents i variats formats en els que es presenten (vídeos, articles, pàgines web, qüestionaris).
- S'aposta pel debat i la confrontació d'idees com a estratègia per crear coneixement i noves mirades.
- La WQ amb els materials que aporta i la línia de treball que proposa, aposta per un projecte d'educació intercultural integrador que sumi i no no que resti com proporcionaria un model etnocèntric.
- Les activitats proposades guien un itinerari que entrellaça perfectament l'entorn presencial i el virtual, nodrint-se dels aspectes positius que cadascun els aporta.
- Aprofita i potencia l'ús dels materials en línia dins el col.lectiu del professorat amb l'objectiu que projectin aquesta pràctica en les seves propostes didàctiques amb l'alumnat.
- Podria formar part d'un programa d'interculturalitat fort ja que proposa treballar la interculturalitat en primer lloc formant al professorat i implicant-lo des del principi en un projecte que és comú a tots/es.
- Potencia la crítica constructiva del sistema establert per trobar noves mirades i solucions a situacions i conflictes actuals.
Punts febles:
- El test de tolerància que se'ns proposa al iniciar el treball es podria millorar clarificant una mica més algunes preguntes que resulten un tant confuses. D'altra banda una vegada acabes el test i et dóna la puntuació el comentari no és massa aclaridor. La idea del test és interessant però caldria reformular algunes preguntes per aconseguir millors resultats.
- Hi ha tres enllaços que no funcionen actualment i que caldria revisar i anotar la nova adreça.
- La utilització de la WQ i dels materials que en ella es faciliten, requereix d'un mínims de coneixement sobre les TIC que caldrà saber si tot el professorat posseeix per poder arribar a uns resultats finals òptims.
- Es troba a faltar entre els materials algun vídeo que presenti un testimoni directe d'alguna noia que hagi patit actituds intolerants per portar el hijab i articles de premsa que recollin situacions similars que s'hagin donat en diferents escoles i com cadascuna d'aquestes les ha tractat.
- L'avaluació només té en compte el treball realitzat en grp però també seria enriquidor que cada docent pogués autoavaluar-se. L'autoavaluació és un mètode que ens aporta dades sobre el nostre treball així com pot ser útil per millorar la nostra pràctica professional.

http://phpwebquest.org/wq25/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=31362&id_pagina=1

LA NOSTRA WEBQUEST: ¿QUIÉN ERES, QUIÉN SOY?

La WQ ¿Quién eres, quién soy? l'hem realitzat la Cristina Petreñas, la Concepció Salcedo i jo mateixa. Com a tema central vam triar el coneixement mutu entre els alumnes autòctons i els alumnes nouvinguts. Ens va semblar que era necessari que des de l'escola s'apostés per treballar des d'un inici de curs el procés de l'acollida. L'acollida no tan sols vista des de l'ull de qui ve nouvingut al nostre país, sinó des de la visió també de qui rep a les altres persones.
La WQ és una proposta que brinda una oportunitat als alumnes per coneixer-se millor entre ells.
Tal i com indiquem coneixer-se = enriquir-se. De manera que conèixer a una persona conlleva: escoltar-la, ser tolerant amb els seus pensaments i la seva manera de viure, ser empàtic i indagar en els seus orígens i respectar-los.
Totes elles conformen competències que ha de tenir tota persona per viure i conviure en societat.

Si voleu visitar la nostra webquest podeu entrar a: http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=8841&id_pagina=1

3. SEGUIMENT I EVOLUCIÓ DE LA WEBQUEST

La realització grupal de la webquest ha estat tot un repte si tenim en compte la gran quantitat d’obstacles que hem hagut de vèncer. En primer lloc entendre el format de la pròpia webquest. Es tractava de pensar un projecte adreçat a alumnes d’ESO però amb un format determinat que permetés a l’alumne ser protagonista del seu propi procés d’aprenentatge. Aquest crec que és un dels aspectes que em semblen més atractius de la WQ com a eina didàctica. Té eminentment un poder d’atracció ja que no tans sols ens atrapa als professionals del mon educatiu, sino que resulta una eina de treball molt motivadora pel propi alumne.
Molts podrien haver estat els temes centrals a escollir però se’m va ocórrer proposar a la resta de companyes del grup, què els hi semblaria fer un projecte en el qual els protagonistes fossin els alumnes acollits i els alumnes acollidors. Vivim en la era de la immediatesa i de la rapidesa on ningú dedica temps per conèixer a la persona que té al costat. Tothom es declara solidari, però solidari amb qui?
La creació del projecte: ¿Quién eres, quién soy? ha estat una experiència interessant des del punt de vista de l’aprenentatge, ja que al principi va nèixer amb un perfil determinat per acabar amb un estil diferent. Tot i amb això, el projecte final representa el resultat d’una construcció i integració constant de coneixement compartit.
La nostra proposta de treball respon a un nivell d’intercultural alt ja que les dues cultures d’origen de cadascuna de les parelles d’alumnes reben el mateix tractament i es treballen en un pla d’igualtat. D’altra banda, l’estratègia que es promociona entre els alumnes en tot moment ha estat el diàleg i el consens; de manera que totes les activitats han tingut com a objectiu que els alumnes es coneguessin en profunditat i compartissin espais de diàleg i de coneixença mutua. Anant més enllà no tan sols hem pretès que els alumnes intercanviessin informació de les seves cultures (*aprenentatge només dels tòpics culturals) sinó que cada parella fos capaç d’elaborar un treball comú fruit de la fusió de l’esforç dels dos alumnes.
Finalment dir que ha estat molt gratificant no només conèixer una eina de treball com és la WQ, sinó aprendre a dissenyar-ne una i saber aplicar-la.

2. DEBAT

El debat ha tingut com a punt d’inici l’anàlisi d’una escena pertanyent a la pel.lícula “La classe” de Laurent Cantet. L’escena ens mostra a un professor dialogant amb un grup d’alumnes; hi ha un moment de la conversa que dos de les alumnes recriminen al professor el fet que en les seves classes només utilitzi exemples de personatges il.lustres francesos i que ignori d’altres que pertanyen a cultures diferents i que també han fet grans aportacions en la història. Profunditzant en el debat, hem comprovat com les noies prenen una actitud crítica gens constructiva ja que fan comentaris xenòfobs en contra de la cultura francesa i els francesos. Per tant, per una banda defensen que es tingui en compte la riquesa que pot aportar el coneixement d’altres opcions culturals, però sempre des de la ideologia que la pròpia cultura és superior a la resta. S’intueix una visió etnocèntrica autocomplaent i universalista.
Un dels aspectes més debatuts ha estat l’actitud que pren el professor envers les noies i la metodologia que utilitza a l’aula. Concretament hem conversat al voltant de si el professor pel fet de mostrar-se dialogant amb l’alumnat podia perdre la seva autoritat com a docent. En relació amb aquesta questió hem perfilat i diferenciat entre el significat d’autoritat i d’autoritarisme. La majoria hem defensat que el mestre no ha de perdre la seva autoritat per apropar-se al seu alumnat tot lo contrari. En l’escena vista de la pel.lícula, el docent perd l’autoritat quan no es capaç de respondre a les noies argumentant que en aquesta ocasió ha utilitzat una sèrie d’exemples però que en properes ocasions utilitzarà uns altres de manera que totes les cultures estiguin representades.
Tot i que s’està fent un esforç per treballar la interculturalitat de manera transversal incloent-la en el currículum i donant-li el lloc que ha de tenir, encara podem dir que resta com a part del currículum ocult.
La realitat del centre educatiu de la pel.lícula fa pensar que sria difícil fomentar un programa d’interculturalitat fort ja que tot i que el professor es mostra dialogant parteix d’un model etnocèntric de currículum. Un altre aspecte que es percep és la falta de formació i d’estratègies com per a dur a terme un programa d’aquestes caracteríistiques.
Una vegada més hem comprovat que els debats són una font inesgotagle de construcció de coneixement que, ens permet compartir les nostres opinions i vivències, conèixer la dels altres i per últim consensuar i construir nous arguments comuns.