El debat ha tingut com a punt d’inici l’anàlisi d’una escena pertanyent a la pel.lícula “La classe” de Laurent Cantet. L’escena ens mostra a un professor dialogant amb un grup d’alumnes; hi ha un moment de la conversa que dos de les alumnes recriminen al professor el fet que en les seves classes només utilitzi exemples de personatges il.lustres francesos i que ignori d’altres que pertanyen a cultures diferents i que també han fet grans aportacions en la història. Profunditzant en el debat, hem comprovat com les noies prenen una actitud crítica gens constructiva ja que fan comentaris xenòfobs en contra de la cultura francesa i els francesos. Per tant, per una banda defensen que es tingui en compte la riquesa que pot aportar el coneixement d’altres opcions culturals, però sempre des de la ideologia que la pròpia cultura és superior a la resta. S’intueix una visió etnocèntrica autocomplaent i universalista.
Un dels aspectes més debatuts ha estat l’actitud que pren el professor envers les noies i la metodologia que utilitza a l’aula. Concretament hem conversat al voltant de si el professor pel fet de mostrar-se dialogant amb l’alumnat podia perdre la seva autoritat com a docent. En relació amb aquesta questió hem perfilat i diferenciat entre el significat d’autoritat i d’autoritarisme. La majoria hem defensat que el mestre no ha de perdre la seva autoritat per apropar-se al seu alumnat tot lo contrari. En l’escena vista de la pel.lícula, el docent perd l’autoritat quan no es capaç de respondre a les noies argumentant que en aquesta ocasió ha utilitzat una sèrie d’exemples però que en properes ocasions utilitzarà uns altres de manera que totes les cultures estiguin representades.
Tot i que s’està fent un esforç per treballar la interculturalitat de manera transversal incloent-la en el currículum i donant-li el lloc que ha de tenir, encara podem dir que resta com a part del currículum ocult.
La realitat del centre educatiu de la pel.lícula fa pensar que sria difícil fomentar un programa d’interculturalitat fort ja que tot i que el professor es mostra dialogant parteix d’un model etnocèntric de currículum. Un altre aspecte que es percep és la falta de formació i d’estratègies com per a dur a terme un programa d’aquestes caracteríistiques.
Una vegada més hem comprovat que els debats són una font inesgotagle de construcció de coneixement que, ens permet compartir les nostres opinions i vivències, conèixer la dels altres i per últim consensuar i construir nous arguments comuns.
